10 de novembre, 2008

Solanum dulcamara

Avui parlem d’una planta “màgica”, d’aquelles que utilitzaven les bruixes per les pocions i a la que se li atribuïen propietats curatives i fantàstiques. Es tracta de la morella, aquest és el nom que té la planta en català. En castellà s’anomena dulcamara, amargamiel, emborrachadora... El nom en llatí és Solanum dulcamara.

Es tracta d’una planta, de la familia de les Solanàcies, com ho eren el jusquiam o la belladona, altres plantes que ja hem parlat en aquesta secció. Aquí m’agradaria fer un petit apunt sobre aquesta família, i és que totes les plantes que la formen són tòxiques, però tot i això n’hi ha de molt importants i que són base de l’aliment de molts pobles, com ara la patata (Solanum tuberosum), el tomàquet (Solanum lycopersicum) i l'esberginia (Solanum melongena).

Com a planta tòxica, s'ha de reconèixer, així que ara parlarem del seu aspecte:

Planta enfiladissa, liana d’uns 2-3m d’alçada. És força comuna a Europa, pròpia de les zones boscoses molt humides i ombrívoles.
Fulles: fosques, alternes.
Flors: petites, de color violaci, surten en raïms laxes i pènduls.
Fruit: baia, com un petit tomàquet, de color vermell fort. És molt amarg, i és verinós. Al menjar-los, tenen el gust amarg, i després es tornen dolços. D’aquí el nom comú de la planta.

Aquesta planta era molt famosa durant l'Edat Mitjana, ja que la era utilitzada per les bruixes per a realitzar el seu ungüent per a volar, degut als seus compostos químics que comentem tot seguit.

Els seus compostos actius principals són la solanina, la dulcamarina i l’àcid dulcamarètic.
La planta es recol·lecta entre març i octubre. Se n’agafen les extremitats de les tiges, les més joves, i es deixen assecar. Després se’n fan infusions.

Usos interns : s’utilitza en afeccions reumàtiques, com a depurativa per a tractar l’acumulació de líquids, ja que és diürètica i laxant, així que també es pot utilitzar en casos de sobrepès associat a la retenció de líquids.
També usada en casos de gota i en casos de problemes circulatoris, en que hi ha una elevada pressió arterial o massa colesterol, ja que facilita la circulació i ajuda a eliminar impureses.

Degut als seus compostos químics, aquesta planta té poders sedants, i s’ha utilitzat per a paliar els atacs de tos en els asmàtics.

Usos externs: El líquid resultant de la decocció de les tiges es pot utilitzar per al tractament de les malalties de la pell, com exsemes, psoriasis, berrugues, dermatitis i úlceres.

Cal dir, que els alcaloides d’aquesta planta, juntament amb altres solanàcies, formen part de certs preparats que s’usen en la investigació contra el càncer de pell.

En l’Edat Mitjana, utilitzaven els fruits de la morella per preparar cremes de bellesa pel cutis. Tot i això, hi ha referències de que l’aplicació directe de les baies fresques sobre les ferides o les mucoses de la pell, han produït reaccions adverses. Tot i que en general, es diu que sobre les picades d’abella o vespes, calmen el dolor.
En canvi, sí que es poden aplicar en cops, esquinços o contusions on no hi ha ferida, tenen un poder antiinflamatori.

Contraindicacions: Encara que es pot utilitzar en petites dosis, la Morella és verinosa, i actua a nivell sanguini. L’enverinament produeix vòmits, diarreas, calfreds, convulsions i colapse cardiorrespiratori. La intoxicación per aquesta planta prosueix efectes molt similars als del jusquiam. S’ha de vigilar molt amb la dosis que es pren.

09 de novembre, 2008

Així va nèixer el Calaix d'Arquimedes

Aquí podeu escoltar el primer programa que es va emetre del Calaix d'Arquimedes.
Gràcies a tots aquest programa ja ha encetat la tercera temporada!




I una notícia de benvinguda al "Més Maresme" del 17 d'Octubre del 2006