26 de juny, 2009

Herba de Sant Joan

Avui, ja que la setmana passada va ser Sant Joan, parlarem d’una planta que té com a nom comú Herba de Sant Joan, tot i que també es pot dir pericó. El nom científic, que descriu molt bé a la planta és el d’Hypericum perforatum.

Comentem una mica quin aspecte té. És una planta herbàcia, present a bona part d’Europa, Àfrica i Àsia occidental. El nom científic de perforatum li ve donat perquè, al mirar les fulles de la planta a contrallum, sembla que tinguin petits forades circulars. Això són en realitat les glàndules d’oli essencial de la planta.
La planta fa uns 30-60cm d’alçada. Les fulles són lanceolades, oposades entre elles. Les flors tenen 5 pètals, hermafrodites, són de color groc viu.
S’acostuma a trobar a llocs poc humits, principalment als marges dels camins o carreteres, en ribes,

Usos medicinals

S’utilitzen sobretot la part capital de la planta, allí on hi ha les flors i les fulles més superiors.
-Ús tòpic: és antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic, molt utilitzat per a cops, ferides i cremades. S’agafa ¼ de litre d’oli d’oliva i s’hi deixen macerar la parts capitals de la planta, per tal que aquesta deixi anar els seus olis essencials. Hi ha una dita popular que diu “Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor”.



-Ús intern: és un bon antidiarreic, antiparasitari i també diürètic. També té propietats hipnòtic-sedants, ja que produeix una depressió del SNC i antidepresseives, s’utilitza per l’ansietat i la depressió lleu i moderada. Això és degut a que conté compostos floroglucinics i xantones, i només funciona en casos lleus i després de unes 2 setmanes de tractament. També millora la concentració i la memòria, i és relaxant.

Composició Química

Olis essencials, flavonoides, tanins, polifenols, esteroides, cumarines i molt importants les diantrones, concretament naftodiantrones, com la hipericina i la pseudohipericina.
L’Herba de Sant Joan pot tenir també efectes secundaris, com ara molèsties gastrointestinals, hiperpigmentació, dermatitis, urticaria, fatiga, mareigs, mal de cap... A més a més té moltes interaccions amb altres medicaments com anticonceptius, antidepressius, analgèsics, antibiòtics... i en provoca la pèrdua de l’efecte i la toxicitat.

Mites i llegendes sobre l’Hypericum. A l’edat mitjana es cremava en les cases en què es creia que hi havia entrat el dimoni, i la planta era coneguda com a espantadimonis. Es deia que curava la melancolia (sí, és antidepressiva), i atrau l’amor. En la cultura celta es deia també que els essers màgics malvats no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per aquesta planta. El nom d’Herba de sant Joan és perquè la seva floració, i per tant, quan més concentració de compostos té la planta, és fa pels voltants de St. Joan, i era una de les plantes necessàries a recollir aquesta nit màgica.

22 de juny, 2009

La nit màgica


Actualment, la nit del dia 23 al 24 se celebra la revetlla de Sant Joan, una festa que, tot i estar dedicada a un Sant cristià, se sap que té uns orígens molt pagans. De fet, el què originàriament se celebrava, i es continua celebrant, és el solstici d’estiu, és a dir, el dia on la llum és la protagonista, el dia més llarg de l’any, i per tant, la nit més curta. L’origen de la festa és cèltic, ells l’anomenaven Alban Heruin, però l’església, com amb molts altres ritus precristians, l’adapta al seu credo i la fa seva.

La celebració del solstici d’estiu és gairebé tan antiga com la pròpia humanitat. En aquest dia, el sol es pot dir que ha aconseguit el seu estat més poderós, la natura està en ple creixement, però a partir d’avui, el sol començarà a perdre poder, i els dies s’aniran escurçant. A partir de demà, començarà l’estiu.

Per això, es considera que aquesta nit és màgica. Es creu que el fort desequilibri entre la duració del dia i la nit, permeten que s’obrin les portes del món màgic i que els éssers que l’habiten es puguin posar en contacte amb els humans. Aquesta nit es pot accedir a grutes, castells i indrets encantats. Les nimfes, els follets i altres éssers no tant bons es passegen entre nosaltres.
També es diu que les plantes guaridores, les plantes màgiques, multipliquen les seves propietats aquesta nit. És per tant quan s’han de recollir les plantes i deixar-les assecar per utilitzar-les durant l’any.

Parlem ara una mica dels rituals “màgics” dels druides i de perquè els feien. Un d’ells era purificar els camps, i com ho feien? La llenya i la cendra de la foguera “màgica” que havia cremat la nit més curta de l’any, es repartia després sobre els camps de cultiu, i els purificava. Però què feia més? Els adobava, i gràcies a la màgia, eren més productius, i la natura, renaixia. La nit màgica del solstici té un caràcter de fecunditat, però no només pels camps! Encara avui a Irlanda, les parelles salten per damunt el foc per assegurar-se la descendència.

Però perquè l’església va escollir Sant Joan? Normalment, en la tradició cristiana, l’església col·loca al santoral el dia de la mort del sant, però amb aquest sant, passa justament al revés, se celebra el dia del naixement del sant. I això, curiosament, només passa amb Sant Joan i amb Jesús, que també se celebra per Nadal el seu naixement. Curiosament però, això passa 6 mesos més tard que sant Joan, quan hi ha el solstici d’hivern.

Una altra curiositat, és el nom de Berbena que té aquesta festa. Se li va donar perquè en alguns llocs, les noies joves en edat de casar-se havien d’anar a recollir berbena, una planta que té com a nom científic Verbena officinalis, de flors petites, blanques o rosades, de 5 pètals. Les noies hi havia d’anar a les 12 d’aquesta nit, per així assegurar-se que aconseguirien l’amor de l’home que estimaven.