Actualment, la nit del dia 23 al 24 se celebra la revetlla de Sant Joan, una festa que, tot i estar dedicada a un Sant cristià, se sap que té uns orígens molt pagans. De fet, el què originàriament se celebrava, i es continua celebrant, és el solstici d’estiu, és a dir, el dia on la llum és la protagonista, el dia més llarg de l’any, i per tant, la nit més curta. L’origen de la festa és cèltic, ells l’anomenaven Alban Heruin, però l’església, com amb molts altres ritus precristians, l’adapta al seu credo i la fa seva.
La celebració del solstici d’estiu és gairebé tan antiga com la pròpia humanitat. En aquest dia, el sol es pot dir que ha aconseguit el seu estat més poderós, la natura està en ple creixement, però a partir d’avui, el sol començarà a perdre poder, i els dies s’aniran escurçant. A partir de demà, començarà l’estiu.
Per això, es considera que aquesta nit és màgica. Es creu que el fort desequilibri entre la duració del dia i la nit, permeten que s’obrin les portes del món màgic i que els éssers que l’habiten es puguin posar en contacte amb els humans. Aquesta nit es pot accedir a grutes, castells i indrets encantats. Les nimfes, els follets i altres éssers no tant bons es passegen entre nosaltres.
També es diu que les plantes guaridores, les plantes màgiques, multipliquen les seves propietats aquesta nit. És per tant quan s’han de recollir les plantes i deixar-les assecar per utilitzar-les durant l’any.
Parlem ara una mica dels rituals “màgics” dels druides i de perquè els feien. Un d’ells era purificar els camps, i com ho feien? La llenya i la cendra de la foguera “màgica” que havia cremat la nit més curta de l’any, es repartia després sobre els camps de cultiu, i els purificava. Però què feia més? Els adobava, i gràcies a la màgia, eren més productius, i la natura, renaixia. La nit màgica del solstici té un caràcter de fecunditat, però no només pels camps! Encara avui a Irlanda, les parelles salten per damunt el foc per assegurar-se la descendència.
Però perquè l’església va escollir Sant Joan? Normalment, en la tradició cristiana, l’església col·loca al santoral el dia de la mort del sant, però amb aquest sant, passa justament al revés, se celebra el dia del naixement del sant. I això, curiosament, només passa amb Sant Joan i amb Jesús, que també se celebra per Nadal el seu naixement. Curiosament però, això passa 6 mesos més tard que sant Joan, quan hi ha el solstici d’hivern.
Una altra curiositat, és el nom de Berbena que té aquesta festa. Se li va donar perquè en alguns llocs, les noies joves en edat de casar-se havien d’anar a recollir berbena, una planta que té com a nom científic Verbena officinalis, de flors petites, blanques o rosades, de 5 pètals. Les noies hi havia d’anar a les 12 d’aquesta nit, per així assegurar-se que aconseguirien l’amor de l’home que estimaven.
La celebració del solstici d’estiu és gairebé tan antiga com la pròpia humanitat. En aquest dia, el sol es pot dir que ha aconseguit el seu estat més poderós, la natura està en ple creixement, però a partir d’avui, el sol començarà a perdre poder, i els dies s’aniran escurçant. A partir de demà, començarà l’estiu.
Per això, es considera que aquesta nit és màgica. Es creu que el fort desequilibri entre la duració del dia i la nit, permeten que s’obrin les portes del món màgic i que els éssers que l’habiten es puguin posar en contacte amb els humans. Aquesta nit es pot accedir a grutes, castells i indrets encantats. Les nimfes, els follets i altres éssers no tant bons es passegen entre nosaltres.
També es diu que les plantes guaridores, les plantes màgiques, multipliquen les seves propietats aquesta nit. És per tant quan s’han de recollir les plantes i deixar-les assecar per utilitzar-les durant l’any.
Parlem ara una mica dels rituals “màgics” dels druides i de perquè els feien. Un d’ells era purificar els camps, i com ho feien? La llenya i la cendra de la foguera “màgica” que havia cremat la nit més curta de l’any, es repartia després sobre els camps de cultiu, i els purificava. Però què feia més? Els adobava, i gràcies a la màgia, eren més productius, i la natura, renaixia. La nit màgica del solstici té un caràcter de fecunditat, però no només pels camps! Encara avui a Irlanda, les parelles salten per damunt el foc per assegurar-se la descendència.
Però perquè l’església va escollir Sant Joan? Normalment, en la tradició cristiana, l’església col·loca al santoral el dia de la mort del sant, però amb aquest sant, passa justament al revés, se celebra el dia del naixement del sant. I això, curiosament, només passa amb Sant Joan i amb Jesús, que també se celebra per Nadal el seu naixement. Curiosament però, això passa 6 mesos més tard que sant Joan, quan hi ha el solstici d’hivern.
Una altra curiositat, és el nom de Berbena que té aquesta festa. Se li va donar perquè en alguns llocs, les noies joves en edat de casar-se havien d’anar a recollir berbena, una planta que té com a nom científic Verbena officinalis, de flors petites, blanques o rosades, de 5 pètals. Les noies hi havia d’anar a les 12 d’aquesta nit, per així assegurar-se que aconseguirien l’amor de l’home que estimaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada