16 de febrer, 2009

El Peyote

Avui parlem d’una planta ben especial, concretament un cactus, que porta com a nom científic Lophopora williamsii, però és molt més coneguda pel seu nom vulgar, El Peyote.

La zona de màxima expansió d’aquesta planta es troba a la zona entre Texas i Mèxic, i de fet, està molt representada en l’estat mexicà de Coahuila.

Té un aspecte globular, carnós, i és de color verd-blau. A diferència de molts cactus, no presenta espines, i un cop a madurat, al centre hi creixen unes flors blanquinoses.

La seva maduració és molt lenta, pot trigar fins a més de 30 anys en aconseguir l’edat de floració, tot i que aleshores la planta tampoc és molt gran, té la mida d’una pilota de golf. Cal dir però, que els espècimens cultivats, degut a les millors condicions, poden arribar a florir en uns 10 anys.

Els alcaloides que fan aquesta planta tan especial, són principalment la mescalina, el més important i que és un poderós al•lucinògen. També hi trobem la lophophorina, la peyotina, l’anhalamina i altres

Si ens remuntem una mica en la història, veiem com aquest peculiar cactus té una llegenda associada. Aquesta explica que el poble d’Huichol tenia un déu maligne, però que era mortal, així que, el poble, enfadats amb el déu, el van intentar matar. El déu però, ferit, va fugir cap el desert, i de les seves petjades ensangonades va créixer el peyote. Com a penitència pel què van fer la gent poble d’Huichol, i poder pagar-ho, han de fer un ritual anual, que consisteix en que els iniciats han de buscar per la terra on va fugir el déu els peyotes sagrats, dejunant i fent meditació.

Actualment, l’Església Nativa Americana té com a basa del seu culte aquest cactus, considerant-lo sagrat, i l’utilitzen en les seves cerimònies religioses, ja que es tracta d’un element d’unió entre l’home i la divinitat.

La toxicitat del peyote és baixa, no se’n coneixen casos de mortalitat. El què provoca és malestar després de la ingesta. La mescalina té propietats al•lucinògenes i psicoactives que influeixen en la percepció, fonamentalment en el sentit de la visió. La peyotina en canvi, pot provocar moviments convulsius, i és hipnòtica.

El símptoma que produeix és un increment general de tots els sentits, provocant sobretot l’anomenada hiperestèsia visual. Hi ha també afectes negatius, com ara la incapacitat de moviment, la dificultat respiratòria, nàusees i tremolors a les cames. Aquestes sensacions desagradables van desapareixen a poc a poc. A més a més, no s’ha demostrat que la droga creï hàbit ni que produeixi el fenomen de la tolerància.