Pol

Hi havia una vegada un noi que vivia en una bonica població de la costa del Maresme.

Es deia Pol i tenia, entre altres coses, la curiosa tendència d'apuntar-se a diverses històries que trobava interessants.

Per això, un dia, quan un amic que s'havia llicenciat en ciències físiques li va proposar incorporar-se a l'equip de persones que planejaven conduir un programa de divulgació científica a la ràdio municipal, no s'ho va pensar dues vegades... sinó que amb una i mitja ja en va tenir prou per decidir-se a col·laborar en aquella engrescadora iniciativa.

Una de les qualitats del noi no era precisament la gestió eficaç de l'espai-temps. Físic frustrat, delineant de pa sucat amb oli, ell anava i venia cada dia de la capital on estudiava (en un preciós edifici modernista) una d'aquelles carreres que tenen la llargada del nom inversament proporcional a l'interès que desperten entre la gent: Enginyeria Tècnica Industrial Mecànica.

Però, mira, mica en mica va aprendre a aprofitar els llargs trajectes ferroviaris per bastir, amb més o menys gràcia, un seguit de narracions amb rerafons científic.

L'equip de joves científics es va consolidar. Il·lusionats, intentaven transmetre la seva passió per la ciència a través d'entrevistes, jocs, curiositats, enigmes,...

En Pol ho disfrutava, n'estava molt content: "És magnífic moure's entre el comprendre i el transformar" pensava al tancar la llibreta mentre lentament el tren arribava, com sempre, a la bonica població de la costa del Maresme.