09 de març, 2009

Medicina a l'Edat Mitjana: La Teoria dels Quatre Humors

L’Edat mitjana va començar al s.V, amb la caiguda de l’Imperi Romà, al 476 i va continuar fins al s.XV amb la caiguda de Constantinoble, al 1453 o al 1492 amb el descobriment de les amèriques, que va ser quan va començar el Renaixement.

Aquest nom d’Edat Mitjana va ser posat pels humanistes des Renaixement, perquè la consideraven una època fosca, d’estancament, entre dues èpoques de gran esplendor cultural.

Durant aquest període, la medicina no va avançar gens ni mica, l’Edat Mitjana va servir de pont entre la medicina clàssica, grega i romana, i la renaixentista. Es van limitar a conservar els coneixements que havien adquirit els grecs i romans, copiant durant segles els grans llibres i cultivant plantes medicinals.

Aquesta feina de curar, com el seu nom indica, va passar a mans de l’església, dels “cures”. Eren els monjos i els capellans els que tenien els llibres en les seves biblioteques, i els que havien anat a les universitats a estudiar medicina. En els monestirs van aparèixer infermeries, farmàcies i petits horts medicinals.
Aquests monjos van heretar els coneixements de Dioscòrides i Galè, i a més a més, a tot s’hi afegia una forta religiositat, és a dir, que si estaves malalt el millor era anar a prop de l’altar o de les relíquies d’un sant per curar-te.

I ara que ja ens hem situat una mica en l’època, explicaré una teoria proposada Hipòcrates i desenvolupada per Galè, que era la que regia la medicina a l’edat mitjana. És la Teoria dels Quatre Humors.

Aquesta teoria diu que el cos humà està ple de 4 substàncies bàsiques, els humors. És a dir, de 4 tipus de líquids diferents. Un individu estava sa si tenia un equilibri intern entre els quatre humors. Quan la quantitat d’humors es desequilibrava, aleshores es patien les malalties.

Els humors són els següents, i segons el predominant en una persona, aquesta tenia un caràcter concret:


- bilis negra à temperament melancòlic
- bilis groga à temperament colèric
- flema à flemàtic (calmat)
- sang à sanguinis (emocionals)

En la imatge, tenim els 4 humors, colèric, melancòlic, sanguini i flemàtic.

La teoria deia que un ésser humà era com un microcosmos, format per humors que han d’estar regulats. Així com en el món hi havia els 4 elements, en l’home hi havia els 4 humors, que a més a més, provenien cada un d’ells d’un dels elements del planeta.

Per poder restaurar l’equilibri adequat dels humors, es feia controlant 2 parells de qualitats oposades: calor/fred i sec/humit, ja que cada humor provenia d’un element amb unes característiques que el determinaven.
Sang: Prové de l’aire, que és humit i calent, i es fa en el fetge.
Bilis negra: prové de la terra, seca i freda, i es produeix en la melsa.
Bilis groga: prové del foc, calent i sec, i es forma en la vesícula biliar.
Flema: prové de l’aigua, freda i humida, i es forma al cervell i al pulmó.

Aquesta teoria humoral va dominar la pràctica de la medicina, en ocasions provocant situacions una mica dramàtiques. El diagnòstic es basava sobretot en la inspecció de l’orina, i s’interpretava segons les capes de sediment que s’hi formaven, ja que cada una d’elles corresponia a una zona específica del cos. A més a més, també s’inspeccionava la sang i la saliva.

El tractament es basava en el principi del contrari, és a dir, receptar medicaments freds per malalties calentes, i tractaments secs contra les humides. En general però hi havia 4 mesures generals:

- Sangria (fotografia superior esquerra): feta amb la idea d’eliminar l’humor excessiu responsable del desequilibri. També es feia per derivar l’humor d’un òrgan a un altre, segons si es feia la sangria en el mateix costat del mal o en el contrari.
- Dieta: per evitar que a partir dels aliments se seguís produint l’humor responsable del mal. La dieta es basava en dos principis:
a) Restricció alimentaria: sovint absoluta, cosa que portava a la desnutrició.
b) Gran quantitat d’aliments i begudes permesos: tisanes, caldos, ous i llet.
- Purga: una altra manera d’eliminar l’excés d’humor. Es donaven laxants per eliminar-lo.
- Drogues: de tipus molt diferents, obtingudes la majoria de les diverses plantes medicinals a les que se’ls hi atribuïen diferents propietats, moltes vegades de forma correcta.

A més a més d’això, hi havia altres mesures curatives, basades en poders sobrenaturals. Els exorcismes quan hi havia trastorns mentals o d’epilèpsia, i la creença ens el poder curatiu de les relíquies i dels sants.

Els metges, cures i monjos, no practicaven la cirurgia, aquesta la feien els cirurgians i els barbers. Aquests no assistien a les universitats, eren considerats poc cultes i de classe inferior, però eren els que operaven hèrnies, càlculs a la vesícula, catarates... Es basaven en l’experiència. Els barbers, eren els que tallaven el cabell, però a més a més, venien ungüents, treien dents, feien ventoses, i cosien ferides i embenaven.