El fugu i la tetradotoxina

El fugu és el nom en japonès del peix globus. És una delicadesa culinària al Japó, on fa segles que es consumeix. Tot i això, cal dir que va estar prohibit en determinades èpoques i zones degut a la seva elevada toxicitat, que pot arribar a produir la mort.

Hi ha al voltant d’un centenar d’espècies de peix globus, però només una dotzena del gènere Takifugu, o peix globus tigre, són les comestibles. La més coneguda s’anomena Takifugu rubripes.

La toxina que el fa tan perillós es troba principalment al fetge i en els òrgans sexuals, i en una concentració menor a l’intestí i a la pell. El contingut que presenta és variable segons l’època de l’any i també de l’exemplar.

La musculatura del peix, conté una quantitat molt petita de la toxina, però és suficient per produir efectes en la llengua i en els llavis, que són buscats pels consumidors de fugu com una part de les “sensacions gustatives” produïdes per aquest aliment.

La toxina s’anomena Tetradotoxina, i és una potent neurotoxina. La seva ingestió fa disminuir les constants vitals, ja que interfereix en la conductivitat neuromuscular. Bloqueja els canals de sodi de les cèl·lules, produint insensibilitat nerviosa i paràlisis muscular. Així, pot provocar la mort en un temps que va dels 20minuts a les 8 hores. En cas de sobreviure, no deixa seqüeles de cap tipus, ni físiques ni psicològiques, i 1 sol mg pot provocar la mort d’una persona adulta. Un sol exemplar de peix globus pot tenir a les seves vísceres, verí per a matar a unes 30 persones.

Genera parastesia, paràlisis general o fins i tot la mort, depenent de la dosis, ja que produeix una fallada respiratòria. El pacient s’asfixia sense perdre en cap moment la consciència.

Actualment no hi ha cap antídot, i la única cosa que es pot fer és un massatge cardíac i la respiració boca a boca, fins a esperar a que els efectes del verí desapareguin.

Per altra banda, aquesta neurotoxina també és utilitzada de forma recreativa, ja que en dosis adequades produeix l’eufòria, i és un dels components de la zombificació. Produeix tots els símptomes de la mort sense que aquesta s’arribi a donar, i després es torna a la normalitat.

Degut a l’alta toxicitat del peix, des del 1958, la seva preparació està reglamentada, i només cuiners amb una llicència especial poden preparar i vendre fugu. El consum del fetge i els òrgans sexuals està prohibit, però la resta, si està ben preparat, la petita quantitat de verí et provoca un pessigolleig i una lleugera cremor a la llengua. Tot i això, cada any mor alguna persona perquè s’equivoquen al estimar la quantitat de verí present en les parts del peix consumides.