Hi havia una vegada a l'orient llunyà, un exòtic i meravellós regne anomenat Serendip, la memòria del qual es confon amb la imaginació. Els més vells diuen que va existir, que es trobava en una illa que molts i molts anys després s'anomenà Ceilan i que avui es coneix com Sri Lanka.
Al regne de Serendip s'explicaven moltes històries meravelloses i fascinants però l'atzar va voler que només n'arribéssim a conèixer una. Es tracta de la història dels tres prínceps de Serendip, individus privilegiats no només pel seu ascendent noble sinó també pel seu do pel descobriment fortuït. Diu la llegenda que aquests tres personatges trobaven, sense cercar-la, la resposta a problemes que no s'havien plantejat, que, gràcies a la seva capacitat d'observació i a la seva sagacitat, descobrien accidentalment la solució a dilemes que no s'havien parat mai a pensar.
Una de les llegendes explica que aquests tres prínceps van refusar, després d'haver tingut una sòlida educació, de succeir al seu pare al tron. El seu pare, el rei de Serendip, emprenyat després de rebre aquella fatal notícia, expulsà els seus tres fills del regne. Així que plegats, els tres prínceps van marxar a peu per a conèixer altres regnes i descobrir les coses més meravelloses que amagava el món.
Un dia, van passar pel costat de les petjades d'un camell. El germà gran, observà que l'herba de l'esquerra del camí estava rosegada mentre que la de la dreta no. Amb això, va concloure que el camell no hi veia de l'ull dret.
El germà mitjà va remarcar que a sobre del costat esquerre del camí hi havia trossos d'herbes mastegades de la mida d'una dent de camell. Va deduir llavors que el camell havia perdut una dent.
El germà petit, es va adonar que les petjades d'un peu del camell eren menys marcades que l'altre. D'això inferí que el camell era coix.
Tot caminant, un dels germans observà a un costat del camí, tota una colònia de formigues a sobre de restes de mantega, i a l'altre costat, un eixam d'abelles, mosques i vespes que voleiaven al voltant d'una substàcia transparent i enganxosa. Va deduir que el camell anava carregat d'un costat de mantega i l'altre de mel.
El segon germà va descobrir signes de que algú s'havia ajupit. També trobà la petjada d'un petit peu humà a sobre d'un bassal humit. Tocà aquell lloc mullat i de cop es va sentir ple de desig. De seguida va concloure que el fet de sentir aquella excitació era degut a que hi havia hagut una dona sobre el camell.
El tercer germà remarcà les empremtes de les mans allà on la dona havia orinat. Amb això suposà que la dona estava en cinta perquè ella va utilitzar les seves mans per aixecar-se.
Els tres germans van trobar de seguida un conductor de camells que havia perdut el seu animal. Ells li van preguntar si era borni, coix, li faltava una dent, si estava carregat amb cistells de mantega i mel, i si duia a sobre una dona en cinta. En sentir això, el conductor pensant-se que els havia robat els denuncià, i el rei de la contrada els posà a la garjola. En aquell mateix moment, com sortit del no res, va arribar un pagès dient que havia trobat el camell als afores del poble. Aquest gir inesperat de la història va fer que rei d'aquella contrada els nomenés consellers i els concedís or i riqueses.
Aquesta llegenda va arribar a orelles de l'escriptor anglès Horace Walpole al segle XVIII, i després de quedar-se fascinat per aquesta llegenda va inventar-se una paraula: "serendipity" derivada del nom del regne d'on provenien els tres prínceps i que es refereix a allò trobat de forma fortuïta, sense ser esperada.
La ciència, també està plena de descobriments "serendípics" que fan avançar el nostre coneixement i fan evolucionar la nostra civilització.
Al regne de Serendip s'explicaven moltes històries meravelloses i fascinants però l'atzar va voler que només n'arribéssim a conèixer una. Es tracta de la història dels tres prínceps de Serendip, individus privilegiats no només pel seu ascendent noble sinó també pel seu do pel descobriment fortuït. Diu la llegenda que aquests tres personatges trobaven, sense cercar-la, la resposta a problemes que no s'havien plantejat, que, gràcies a la seva capacitat d'observació i a la seva sagacitat, descobrien accidentalment la solució a dilemes que no s'havien parat mai a pensar.
Una de les llegendes explica que aquests tres prínceps van refusar, després d'haver tingut una sòlida educació, de succeir al seu pare al tron. El seu pare, el rei de Serendip, emprenyat després de rebre aquella fatal notícia, expulsà els seus tres fills del regne. Així que plegats, els tres prínceps van marxar a peu per a conèixer altres regnes i descobrir les coses més meravelloses que amagava el món.
Un dia, van passar pel costat de les petjades d'un camell. El germà gran, observà que l'herba de l'esquerra del camí estava rosegada mentre que la de la dreta no. Amb això, va concloure que el camell no hi veia de l'ull dret.
El germà mitjà va remarcar que a sobre del costat esquerre del camí hi havia trossos d'herbes mastegades de la mida d'una dent de camell. Va deduir llavors que el camell havia perdut una dent.
El germà petit, es va adonar que les petjades d'un peu del camell eren menys marcades que l'altre. D'això inferí que el camell era coix.
Tot caminant, un dels germans observà a un costat del camí, tota una colònia de formigues a sobre de restes de mantega, i a l'altre costat, un eixam d'abelles, mosques i vespes que voleiaven al voltant d'una substàcia transparent i enganxosa. Va deduir que el camell anava carregat d'un costat de mantega i l'altre de mel.
El segon germà va descobrir signes de que algú s'havia ajupit. També trobà la petjada d'un petit peu humà a sobre d'un bassal humit. Tocà aquell lloc mullat i de cop es va sentir ple de desig. De seguida va concloure que el fet de sentir aquella excitació era degut a que hi havia hagut una dona sobre el camell.
El tercer germà remarcà les empremtes de les mans allà on la dona havia orinat. Amb això suposà que la dona estava en cinta perquè ella va utilitzar les seves mans per aixecar-se.
Els tres germans van trobar de seguida un conductor de camells que havia perdut el seu animal. Ells li van preguntar si era borni, coix, li faltava una dent, si estava carregat amb cistells de mantega i mel, i si duia a sobre una dona en cinta. En sentir això, el conductor pensant-se que els havia robat els denuncià, i el rei de la contrada els posà a la garjola. En aquell mateix moment, com sortit del no res, va arribar un pagès dient que havia trobat el camell als afores del poble. Aquest gir inesperat de la història va fer que rei d'aquella contrada els nomenés consellers i els concedís or i riqueses.
Aquesta llegenda va arribar a orelles de l'escriptor anglès Horace Walpole al segle XVIII, i després de quedar-se fascinat per aquesta llegenda va inventar-se una paraula: "serendipity" derivada del nom del regne d'on provenien els tres prínceps i que es refereix a allò trobat de forma fortuïta, sense ser esperada.
La ciència, també està plena de descobriments "serendípics" que fan avançar el nostre coneixement i fan evolucionar la nostra civilització.
