Herba de Sant Joan

Avui, ja que la setmana passada va ser Sant Joan, parlarem d’una planta que té com a nom comú Herba de Sant Joan, tot i que també es pot dir pericó. El nom científic, que descriu molt bé a la planta és el d’Hypericum perforatum.

Comentem una mica quin aspecte té. És una planta herbàcia, present a bona part d’Europa, Àfrica i Àsia occidental. El nom científic de perforatum li ve donat perquè, al mirar les fulles de la planta a contrallum, sembla que tinguin petits forades circulars. Això són en realitat les glàndules d’oli essencial de la planta.
La planta fa uns 30-60cm d’alçada. Les fulles són lanceolades, oposades entre elles. Les flors tenen 5 pètals, hermafrodites, són de color groc viu.
S’acostuma a trobar a llocs poc humits, principalment als marges dels camins o carreteres, en ribes,

Usos medicinals

S’utilitzen sobretot la part capital de la planta, allí on hi ha les flors i les fulles més superiors.
-Ús tòpic: és antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic, molt utilitzat per a cops, ferides i cremades. S’agafa ¼ de litre d’oli d’oliva i s’hi deixen macerar la parts capitals de la planta, per tal que aquesta deixi anar els seus olis essencials. Hi ha una dita popular que diu “Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor”.

-Ús intern: és un bon antidiarreic, antiparasitari i també diürètic. També té propietats hipnòtic-sedants, ja que produeix una depressió del SNC i antidepresseives, s’utilitza per l’ansietat i la depressió lleu i moderada. Això és degut a que conté compostos floroglucinics i xantones, i només funciona en casos lleus i després de unes 2 setmanes de tractament. També millora la concentració i la memòria, i és relaxant.

Composició Química

Olis essencials, flavonoides, tanins, polifenols, esteroides, cumarines i molt importants les diantrones, concretament naftodiantrones, com la hipericina i la pseudohipericina.
L’Herba de Sant Joan pot tenir també efectes secundaris, com ara molèsties gastrointestinals, hiperpigmentació, dermatitis, urticaria, fatiga, mareigs, mal de cap... A més a més té moltes interaccions amb altres medicaments com anticonceptius, antidepressius, analgèsics, antibiòtics... i en provoca la pèrdua de l’efecte i la toxicitat.

Mites i llegendes sobre l’Hypericum. A l’edat mitjana es cremava en les cases en què es creia que hi havia entrat el dimoni, i la planta era coneguda com a espantadimonis. Es deia que curava la melancolia (sí, és antidepressiva), i atrau l’amor. En la cultura celta es deia també que els essers màgics malvats no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per aquesta planta. El nom d’Herba de sant Joan és perquè la seva floració, i per tant, quan més concentració de compostos té la planta, és fa pels voltants de St. Joan, i era una de les plantes necessàries a recollir aquesta nit màgica.