25 de gener, 2008

Bufo i bufotenina

Portem molts dies parlant de plantes, crec que ja és hora de que donem una mica de protagonisme a un animal.
Segurament a tots us sona quins eren els ingredients que ficaven les bruixes al calderot, aranyes, ales de rat-penats, ulls de llangardaix... i també gripaus.
Si bé molts d’aquests ingredients eren inútils en la poció, i servien només per causar fàstic o terror als demés, no era el cas dels gripaus.
Es diu que abans de llençar-los a la poció, els molestaven donant-los copets amb un bastonet, i el gripau, com a defensa, segregava una secreció cutània. Aquesta substància sí que tenia propietats analgèsiques i alucinògiques.
Segurament tots recordem el capítol dels Simpson en que en Homer va a fer de misioner en una illa i es passa el dia llepan gripaus.

Els gripaus, en llati, reben el nom de Bufo sp. per això, a la substancia que fabriquen alucinògena, se la va anomenar bufotenina. Es tracta d’un alcaloide derivat de la serotonina. Evidentment, no es troba en tots els gripaus, només en aquells del gènere Bufo, com és Bufo marinus. Aquest alcaloide actua sobre receptors específics de l’escorça cerebral.
Per tal què us imagineu la importància de la substància, cal dir que està classificada com a droga de Classe 1, és a dir, en la mateixa classificació que l’heroïna i la cocaïna. Els seus efectes són similars als de l’enverinament suau; té un efecte estimulant, que inclou al·lucinacions que duren com a mínim una hora.

El què fa molta gent és llepar-los, però això porta problemes. El Bufo secreta bufotenina en quantitats baixes, i junt amb ella, surten també altres toxines, proporcionalment en més quantitat, de manera que podria causar sèries malalties i fins i tot la mort.

Els indígens sudamericans, a vegades els porten penjats d’una pota, però vius. Quan ho necessiten, amb un palet apretaven les glàndules de l’esquena de l’animal per extreure’n el verí. Aquest s’utilitzava en rituals: el shaman practicava un petit tall a la pell i hi posava al damunt una goteta de verí, que no trigava massa a fer efecte i a produir al·lucinacions.

L’espècie més coneguda com a tipus de gripau al·lucinògen, és el Bufo marinus, també conegut com a gripau neotropical gegant, nadiu de Centreamèrica i Sudamèrica. Aquest animal pot mesurar de 10-15cm, tot i que el més gran que s’ha trobat, feia 38cm i pesava 2’65Kg.

Degut a les seves glàndules verinoses, tant els adults com els capgrossos, al ser ingerits per altres animals, són altament verinosos.
Aquests gripaus, també es conèixen amb el nom de “gripaus de la canya e sucre”, ja que al menjar pràcticament de tot, van ser introduïts a les plantacions per tal d’erradicar les plagues. El problema és que el tòxic de la seva pell mata als depredadors natius quan l’ingereixen, de manera que s’ha convertit en una plaga en moltes zones.


A la zona de Galicia, famosa per les meigas (bruixes gallegues), s’hi fa la Queimada, una poció barreja de medicina i màgia, amb la que espantes els mals esperits i atreus els bons, i además, cures els mals de l’anima, que els gallecs anomenen meigallo i els psiquiatres moderns, depressió.
Mentre es fa, s’han d’apagar les llums i recitar el conjur. Aquest, en gallec, comença dient:

Mouchos, coruxas, sapos e bruxas. Demos, trasnos e dianhos, espritos das nevoadas veigas.
Corvos, pintigas e meigas, feitizos das mencinheiras.Pobres canhotas furadas, fogar dos vermes e alimanhas. Lume das Santas Companhas, mal de ollo, negros meigallos, cheiro dos mortos, tronos e raios. Oubeo do can, pregon da morte, foucinho do satiro e pe do coello. Pecadora lingua da mala muller casada cun home vello.

Si el traduïm al català, veiem com diu:

Mussols, òlives, gripaus i bruixes. Dimonis, follets i diables, esperits dels camins ennuvolats.
Corbs, pintigas i bruixes, conjurs de les curanderes.
Podrides canyes foradades, llar de cucs i alimanyes, foc de les Santes Companyes, mal d’ull, negres bruixots, olor pestilent dels morts, trons i llamps.
Udol de gos, pregó de mort, musell de sàtir i peu de conill. Pecadora llengua de la mala muller casada amb home vell.

Queda comprovat com també les bruixes gallegues utilitzaven els gripaus per a les seves pòcimes.