20 de juny, 2008

La ciència del sentir i l'actuar

El sol, lumínica circumferència, distant focus de pausada cadència, es pon rera les muntanyes de Siracusa.
Arquimedes, de la finestra estant, el contempla alegre i sospira.
Avui està content perquè ha tingut una nova ocurrència, ha estructurat una nova reflexió. Inspirat, el savi la comença a escriure:

"Quatre són les entitats fonamentals que configuren l'ésser, que regulen l'existir: percebre, sentir, pensar i actuar."

Arquimedes sap que la realitat és d'una inabastable complexitat que només ens permet intentar establir models per a comprendre-la i representar-la.
La indeterminació dels fenòmens i processos que s'esdevenen, fa que aquesta tasca científica resulti inacabable, inassolible.

Dins la seva estança, emparat per la tènue llum d'una espelma, el primer gran científic de la Història prossegueix anotant els seus pensaments:

"Percebre, sentir, pensar i actuar; és la nostra sort, el nostre fat.
Percebre. Amb els sentits; a través de l'oïda, l'olfacte, la vista, el gust i el tacte.
Sentir. Viure la complexa combinació d'emocions i sentiments que ens omplen l'ànima i embriaguen de vida.
Pensar. Aquesta singular proesa de reflexionar, enllaçar ocurrències, treballar l'enginy, formular raonaments i conclusions, destriar intuïcions.
Actuar. Moure'ns per l'irrefrenable impuls de l'existir, per l'extraordinària possibilitat d'escollir.
Per tant, quatre processos: percebre, sentir, pensar i actuar."

Mentre escriu, a Arquimedes li ve al cap alguna altra categoria. Pensa que, potser, hauria d'incorporar també compartir o estimar. Però no, se'n desdiu; arriba a la conclusió que, malgrat tot, existir és percebre, sentir, pensar i actuar. No pas per separat, no necessàriament en aquest ordre.

Conscients o inconscients, gestionem la vida a partir de les nostres capacitats de percebre, de sentir, de pensar i d'actuar.
Capacitat d'escoltar, ensumar, veure, tastar i palpar; capacitat de gestionar les emocions i els sentiments, de conviure-hi; capacitat de comprendre i explicar, d'estructurar, discernir i relacionar; capacitat d'acció, de moure'ns, de fer.

Arquimedes obre un dels calaixos de la seva taula d'estudi i hi deixa el primer escrit. Està decidit a omplir-lo d'històries i raonaments.
Val la pena reflexionar al voltant de l'immens entramat d'elements que comporta el fet d'estar viu... perquè el món es mou i nosaltres, com sempre, podem fer quatre coses:
percebre, sentir, pensar i actuar.