Incomparable brillantor

Tots els col·lectius, per petits o grans que siguin, tenen al llarg de l’any, un seguit de dies assenyalats. Dies de goig generalitzat, d’acompliment d’encestres rituals, de celebració desenfadada.
Per nosaltres, un d’aquests dies tan especials és Sant Jordi, i un dels seus rituals és comprar llibres.

Doncs bé, aquest any he tingut la sort de fer de llibreter, de venedor de llibres. I la veritat és que aquesta nova experiència m’ha permès descobrir coses, aprendre.

És clar... els reptes, la novetat, el fet d’afrontar la incertesa del desconegut són la condició imprescindible per a poder descobrir.
El coneixement requereix canvi; aprendre, per tant, és l’art d’observar la diferència, la novetat.

Una de les coses que vaig aprendre me la va ensenyar un nen.
La gent em demanava les novetats més venudes, llibres per algú que no li agradés llegir, o coses d’aquestes... El nen, però, se m’acostà decidit i em va fer la pregunta més difícil: “Tens algun llibre que parli de la cosa més important del món?”
La cosa més important del món? Buffff... Jo què sé... No sabia què dir-li, així que li vaig tornar la pregunta: “A veure... tu quina cosa creus que pot ser la més important del món? Sense quina cosa no podríem viure?”
Jo esperava que el nen em digués: l’amor o la felicitat o una cosa similar.
Però, no. Ell s’ho va pensar un moment i, de sobte, va dir: “Ja ho sé, la llum! Sense la llum no hi podria haver existit la vida.”

Aquell nen em va deixar de pasta de moniato.
La llum.
Home, la llum és la que ens permet veure les coses, la que ens fa possible conèixer.
La llum és vida, sí. Sense ella poc que n’hi hauria.
Fins i tot, diuen que la primera cosa que es va dir fou: “que hi hagi llum” i resulta que n’hi va haver...

Potser sí; potser sí que la cosa més important del món és la llum.
La llum que no volem que s’apagui, la llum que il·lumina i escalfa, la llum que dota d’incomparable bellesa tot el què ens envolta...
Així doncs, vaig anar a cercar un llibre que parlés de la llum.
“Avui he descobert que la llum és vida” pensava mentre li feia entrega de l’exemplar... i la incomparable brillantor dels seus ulls il·lusionats m’ho confirmaven.