Avui toca parlar d’un fong, ja fa massa dies que parlem de plantes. El nostre protagonista d'avui és un fong que creix paràsit dels cereals, sobretot del sègol. D’aquí el nom comú, Banya del Sègol en català o Cornezuelo del Centeno en castellà. En llatí s’anomena Claviceps purpurea.
Per reconèixe’l, primer cal mirar les espigues dels cereals. A vegades es pot veure com una mena d’excrescència, en forma de claus lleugerament corbats, d’entre 1- 4cm de llarg, de color negre-violaci, que es fixa en alguns dels grans de l’espiga. Aquests “claus”, que reben el nom d’esclerotids, cauen a terra i s’hi queden en estat letargic, fins que es donen les condicions adequades per formar la fructificació i les espores que infectaran a nous cereals.
S’acostuma a trobar en camps de cereals descuidats, sempre en anys humits, i en zones també humides. A Catalunya és molt difícil de trobar, però es pot veure en les comarques plujoses de la Península Ibèrica, com ara Galícia i el nord de Portugal.
Quan la Banya del Segol infecta un camp, provoca la reducció de la producció, tant en quantitat com en cualitat, i en cas de ser destinat al consum, pot provocar una malaltia als animals o persones que l’ingereixin anomenada ergotisme. Això és degut als alcaloides del grup de l’ergolina que conté, com ara l’ergotamina, l’ergocristina, l’ergometrina i l’ergocriptina. Totes elles tenen un ampli aspectre d’acció en el cos, incloent efectes vasoconstrictors a nivell circulatori o de neurotransmissió.
Úsos: Al ser vasoconstrictor és utilitzat pel tractament de la hipotensió arterial i les crisis de migranya. També s'usa durant el part, ja que provoca contraccions de l’úter. Sobretot en els parts difícis. Per provocar-lo, y també per aturar les hemorràgies post-part. Però si la dona s’infectava durant l’embaràs, li provocava l’abortament.
Ara parlarem de tres conceptes diferents, que en un principi sembla que no hagin de tener res a veure entre ells, però que estan del tot relacionats. Són el “Foc de Sant Antoni”, l’LSD i els “Misteris d’Eleusis”.
El Foc de Sant Antoni:L’Ergotisme, es conexia a l’Edat Mitjana com a “Foc de Sant Antoni”. A vegades es donava el cas de l’enverinament dels humanas degut al consum de pa que es feia amb el gra infestat de Claviceps. Es coneixen casos d’intoxicacions massives, moltes de l’edat mitjana, considerats com a bruixeria o càstigs divins, però també n’hi ha de més modernes. Al 1951, es va donar el cas del “pa maleït” al poblet francès de Pont Saint-Esprit, on van morir 40.000 persones. La ordre de St.Antoni es dedicava especialment a cuidar aquests malalts, d’aquí el nom.
Els efectes de l’enverinament són al•lucinacions, convulsions i contracció arterial, que pot portar a la necrosis dels teixits i a l’aparició de gangrena en les extremitats. Les sensacions que téns són primer de fred intens i sobtat en totes les extremitat, i acaba passant a ser una sensació aguda de cremor. Les víctimes que sobrevivien soviet perdien les extremitats.
LSD: La Dietilamina de l’Àcid Lisèrgic va ser sintetitzat per accident al 1943, quan el químic suís Albert Hofmann va descobrir els seus efectes mentre treballava amb la banya del sègol i els seus compostos, ja que aleshores l’utilitzaven les llevadores en parts complicats.
Mentre treballava, es va adonar de que començava a tenir al•lucinacions i que veia les coses de molts colors brillants. L’LSD és una de les substàncies psicotròpiques més potents que es coneixen, i tot i que inicialment es va utilitzar per tractar pacients alcohòlics, va passar de l’ús clínic al recreatiu. Va ser molt famós i utilizat durant els anys 70, i bona part de l’art de l’època, etiquetat com a hippie o psicodèlic, s’inspita en l’experiència de l’LSD.
Misteris d’Eleusis: Eren rituals iniciàtics anuals, dedicats al culte de les deeses agrícoles Deméter i
Perséfone. Els rituals eren secrets, i el què s’aconseguia en ells era unir l’adorador amb el déu, ja que els participans arribaven en un estat de trànsit. Alguns investigadors diuen que el beuratge que consumien els participants, que s’anomenava Kykeon, fet a partir d’una infusió de poniol i cibada, tenia uns efectes al•lucinògens propis del Claviceps. De fet, se sap que el beuratge era de color porpra o lilat, que és el color que deixa la banya del sègol. Es diu doncs, que la cibada utilitzada estava contaminada amb aquest fong.
Per reconèixe’l, primer cal mirar les espigues dels cereals. A vegades es pot veure com una mena d’excrescència, en forma de claus lleugerament corbats, d’entre 1- 4cm de llarg, de color negre-violaci, que es fixa en alguns dels grans de l’espiga. Aquests “claus”, que reben el nom d’esclerotids, cauen a terra i s’hi queden en estat letargic, fins que es donen les condicions adequades per formar la fructificació i les espores que infectaran a nous cereals.
S’acostuma a trobar en camps de cereals descuidats, sempre en anys humits, i en zones també humides. A Catalunya és molt difícil de trobar, però es pot veure en les comarques plujoses de la Península Ibèrica, com ara Galícia i el nord de Portugal.
Quan la Banya del Segol infecta un camp, provoca la reducció de la producció, tant en quantitat com en cualitat, i en cas de ser destinat al consum, pot provocar una malaltia als animals o persones que l’ingereixin anomenada ergotisme. Això és degut als alcaloides del grup de l’ergolina que conté, com ara l’ergotamina, l’ergocristina, l’ergometrina i l’ergocriptina. Totes elles tenen un ampli aspectre d’acció en el cos, incloent efectes vasoconstrictors a nivell circulatori o de neurotransmissió.
Úsos: Al ser vasoconstrictor és utilitzat pel tractament de la hipotensió arterial i les crisis de migranya. També s'usa durant el part, ja que provoca contraccions de l’úter. Sobretot en els parts difícis. Per provocar-lo, y també per aturar les hemorràgies post-part. Però si la dona s’infectava durant l’embaràs, li provocava l’abortament.
Ara parlarem de tres conceptes diferents, que en un principi sembla que no hagin de tener res a veure entre ells, però que estan del tot relacionats. Són el “Foc de Sant Antoni”, l’LSD i els “Misteris d’Eleusis”.
El Foc de Sant Antoni:L’Ergotisme, es conexia a l’Edat Mitjana com a “Foc de Sant Antoni”. A vegades es donava el cas de l’enverinament dels humanas degut al consum de pa que es feia amb el gra infestat de Claviceps. Es coneixen casos d’intoxicacions massives, moltes de l’edat mitjana, considerats com a bruixeria o càstigs divins, però també n’hi ha de més modernes. Al 1951, es va donar el cas del “pa maleït” al poblet francès de Pont Saint-Esprit, on van morir 40.000 persones. La ordre de St.Antoni es dedicava especialment a cuidar aquests malalts, d’aquí el nom.
Els efectes de l’enverinament són al•lucinacions, convulsions i contracció arterial, que pot portar a la necrosis dels teixits i a l’aparició de gangrena en les extremitats. Les sensacions que téns són primer de fred intens i sobtat en totes les extremitat, i acaba passant a ser una sensació aguda de cremor. Les víctimes que sobrevivien soviet perdien les extremitats.
LSD: La Dietilamina de l’Àcid Lisèrgic va ser sintetitzat per accident al 1943, quan el químic suís Albert Hofmann va descobrir els seus efectes mentre treballava amb la banya del sègol i els seus compostos, ja que aleshores l’utilitzaven les llevadores en parts complicats.
Mentre treballava, es va adonar de que començava a tenir al•lucinacions i que veia les coses de molts colors brillants. L’LSD és una de les substàncies psicotròpiques més potents que es coneixen, i tot i que inicialment es va utilitzar per tractar pacients alcohòlics, va passar de l’ús clínic al recreatiu. Va ser molt famós i utilizat durant els anys 70, i bona part de l’art de l’època, etiquetat com a hippie o psicodèlic, s’inspita en l’experiència de l’LSD.Misteris d’Eleusis: Eren rituals iniciàtics anuals, dedicats al culte de les deeses agrícoles Deméter i
Perséfone. Els rituals eren secrets, i el què s’aconseguia en ells era unir l’adorador amb el déu, ja que els participans arribaven en un estat de trànsit. Alguns investigadors diuen que el beuratge que consumien els participants, que s’anomenava Kykeon, fet a partir d’una infusió de poniol i cibada, tenia uns efectes al•lucinògens propis del Claviceps. De fet, se sap que el beuratge era de color porpra o lilat, que és el color que deixa la banya del sègol. Es diu doncs, que la cibada utilitzada estava contaminada amb aquest fong.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada