Datura stramonium

Hi ha quatre plantes molt famoses conegudes com a plantes màgiques. Aquestes són la belladona, el jusquiam, l’estramoni i la mandrágora. No hi va haber cap bruixa ni bruixot de l’Edat Mitjana que ignorés uns al·lucinògens tan potents com aquests, tot i que el seu ús i abús portés a molts d’ells a la foguera. Ben mirat però, el seu únic delicte era consumir les “drogues” de moda d’aquella època.
Avui, parlarem d’una d’elles, de l’estramoni, Datura stamonium en llatí.

És una herba de mida considerable, que pot fer més d’un metre d’alçada. Tot i que és originària d’Amèrica, es troba perfectament naturalitzada aquí. La podem trobar en zones abandonades, terrenys que han patit pertorbacions i amb alts continguts en nitrogen i també en camps de conreu. Es caracteritza per fer una olor agre i desagradable.
Les fulles són molt amples, amb el marge amb dents ben marcades.
Les flors són blanques amb forma d’embut, ja que els pètals estan soldats.
El fruit és una càpsula ovalada coberta de llargues espines. A l’interior hi ha les llavors de color marró.

El principal alcaloide que presenta l’estramoni és la L-hioscimina, distribuït per tota la planta. També té quantitats menors d’escopolamina, atropina i daturina. De fet, l’atropina i la hiosciamina afecten al sistema nerviós autònom (neuronas que regulen les funcions involuntàries o inconscients). En aquest cas, veiem com produeixen diferents efectes:

Antiespamòdic; Antiasmàtic; Midriàtic (indueix la dilatació de la pupila); Cardioaccelerador i elevador de la tensió arterial; Disminueix el peristaltisme gastrointestinal (moviment que empeny els aliments a través del tracte digestiu); Disminueix la secreció gàstrica, pancreàtica, sudorípara i salival. Això fa que la boca i la pell quedin seques... i un llarg etcètera.
Ja es veu com l’estramoni és una font d’alcaloides de gran aplicació en la indústria farmacèutica.

Després d’ingerir la planta, en un primer moment hi ha la fase d’allucinacions i agitacions, on augmenta la violencia de l’individu, també la seva potència i el desig sexual i fins i tot, aparèixen impulsos autodestructius. A més a més, a diferència d’altres al·lucinògens, l’estramoni causa el què s’anomena “al·lucinacions reals”, no ho diferencies de la realitat, i la gent arriba a tenir llargues conversacions amb persones que no estan presents mentre fumen un cigarret que tampoc existeix. El greu problema, és que després, la segona fase, és la de son profunda, i després, t’aixeques amb sensació de ressaca i sense recordar-te de res. La gent que la pren com a droga, creuen al despertar que no fa afecte, doncs no recorden res, i aleshores augmenten la dosis, que pot arribar a ser letal.

Els efectes poden durar dies, fins que el cos no acaba de metabolitzar els alcaloides. Pot ser però, que et vagin corrent pel reg sanguini, i al cap d’un temps, t’agafi una al·lucinació per exemple, quan estàs conduïnt.

Aixa doncs, trobem diferents usos de la planta. Alguns més científics que altres.

- Ceremonial: els xamans fumaven les fulles juntament amb el tabac per poder entrar en trànsit. - Medicinal: El làtex que es treu de la planta, s’usa pel mal d’orella; La seva arrel i el seu fruit són analgèsics; Les fulles bullides s’aplicàven per netejar ferides i grans, i barrejades
amb fang per tal de combatre les varius. Té un afecte d’anestèsia local; Infusions de les llavors eren utilitzades pels dolors del part i del reuma. I macerades amb alcohol per les hemorroides. Però cal dir que les llavors són la part més tòxica de la planta.
- Pesticida: Els fruits, degut al verí que contenen, s’havien utitlitzat per matar les rates i ratolins.
- Veterinari: Les fulles són utilitzades també per rentar els grans i les ferides dels animals.
Els herbívors no mengen la planta de forma natural, degut al gust agre que presenta, però a vegades, es poden trobar fragments de fulles o fruits en el pinso que els passen desapercebuts. Això el spot probocar complicacions i també la mort d’alguns d’ells.